Tribuna

L’Estat somiat per Herzl és irreversible, però la situació del dissortat poble palestí és injusta i explosiva. Sense resoldre-la no hi ha millora substancial possible de les relacions entre Occident i l’islam.

L’Holocaust va accelerar la materialització d’una idea basada en remotes bases ètniques i religioses. La persistència de la tragèdia palestina és un escàndol. Prova el poder del ’lobby’ israelià als EUA.

No encara superada la ressaca d’aquesta diada, que deu n’hi do, quanta cosa ha remogut, i segueix remoguent, els comentaristes, les diferents claques (que diu el diccionari són aquells/es que per un preu mòdic es comprometen a aplaudir el seu client) els i les tertulianes més habituals, que quant més habituals més conservadors/es.., segueixen remenant el brou dels temes més polèmics i més comentats: el referèndum d’Arenys, i el boicot a la Noa. La claca catasionista, al capdavant la nostra sempre “benpagada” d’ella mateixa Pilar Rahola, amb els seu deixeble més llepaculs Francesc Marc Alvaro, i els popes de la missa en Villatoro i el sempre documentat Culla, ens trituren l’acció de boicot contra la Noa, prometent-nos un “cel” lliberal, il.lustrat i sempre democràtic que en el concret és un elogi del chek point als territoris ocupats.

Ha quedat confirmat gairebé matemàticament que una de les raons de la massacre realitzada a Gaza per Israel estava relacionada amb el final de la presidència de G.Bush i l’inici de la presidència de B. Obama. Les casualitats en política no existeixen, tot és calculat -en tot cas hi ha errors de càlcul-; i si al principi de la invasió pogués semblar que una de les raons d’aquestes, al costat de les altres dos principals la celebració d’eleccions a Israel el pròxim febrer i les lluites internes que comporten i d’altra banda la necessitat de recuperar el malaguanyat orgull militar israelià després de la guerra del Líban del 2006- era pressionar B. Obama per a un major posicionament pro-israelià; conforme s’han anat desenvolupant els esdeveniments i analitzant detalladament declaracions de diplomàtics i dirigents israelians era evident que els seus governants tenien una agenda militar a contrarellotge.