Com entenem la cooperació

Davant de l’actual ordre socioeconòmic mundial imperant, la nostra capacitat - de les ONGs d’aquí i les d’allà -, d’avançar globalment en la consecució de la millora, de la garantia d’un nivell de vida socialment acceptable, digne, just, en harmonia social i amb el medi ambient per al conjunt dels pobles del Sud, s’ha mostrat i es mostra diàriament com una tasca ínfima, complexa i titànica. El context socioeconòmic mundial, resultat del neoliberalisme totalitzador, té una altíssima capacitat de crear pobresa, desigualtats socials i escassetat de recursos naturals que genera violència i importants moviments de població cap al Nord, a la recerca de formes de supervivència i del "paradís consumista". La capacitat de les ONGs i del teixit associatiu, - tant d’aquí com del Sur-, de contrarestar aquestes conseqüències negatives entre la majoria de la població mitjançant projectes de cooperació puntuals, és mínima. Per dir-ho d’una altra manera, és com una competició de velocitat entre un "sis-cents" i un "Mercedes". Com també mínima és la capacitat de contrarestar els efectes negatius derivats del procés de transició dels socialisme més funest al capitalisme més salvatge - per exemple, en el cas d’Algèria -, o en el cas del Marroc, del pas d’una mena de feudalisme autòcton a un neoliberalisme sense límits, processos causants d’endeutaments majúsculs, de brutals urbanitzacions, d’èxode rural, de la "lumpen proletarització" d’àmplies capes de la població i, per últim, d’una crisi cultural, conseqüència, entre altres coses, de tot l’anterior.

És per això que nosaltres entenem la cooperació, com un instrument estratègic al servei d’un desenvolupament durador sostenible, i autocentrat; en el marc global d’una acció enèrgica i constant de col•laboració política, que sobresurti sobre les tendències negatives. I tot això serà possible si les societats del sud, el seu teixit associatiu i la participació popular s’enforteixen. Així, per a nosaltres, el tan citat desenvolupament de les societats del Sud va lligat íntimament a la participació activa de la població local, com a motor i volant d’aquest, en la seva iniciativa, en la seva gestió, execució i manteniment de qualsevol programa o projecte de desenvolupament i cooperació. I, també posem especial èmfasi en la participació de la població femenina, participació sempre difícil i complexa, que s’ha d’impulsar amb especial adequació al medi cultural. Un desenvolupament que també inclogui la conservació del medi ambient, davant del qual la població femenina habitualment està més sensibilitzada. Perquè la seguretat alimentària és en perill, a causa de la degradació que any rera any pateix el territori, com a conseqüència de la desforestació, l’erosió, la desertificació, els monocultius intensius, i per la mancança d’alternatives a l’agricultura. De manera més especifica a cada regió o país desenvolupem una estratègia diferent, en el marc d’aquesta estratègia global, adequada o adaptada al context sociopolític i a les necessitats prioritàries de la majoria de la població.