| consum solidari |
| cooperació |
| sensibilització |
| Algèria |
| Equador |
| Marroc |
| Palestina |
| articles |
| publicacions |
| Guerra al Pròxim Orient |
| qui som |
| contacte |
| col.labora |
| memòria 2005 |
| memòria 2006 |
actualitzat: 1/08/2008
Declaració d'Estratègia de la Campanya "Boicot a Israel" |
|
“Demandem a la comunitat internacional i els governs imposar sancions polítiques i econòmiques sobre Israel, incloent un embargament d’armament. Cridem als moviments socials a mobilitzar-se també en campanyes de desinversió i boicot. Aquests esforços tenen com a objectiu obligar a Israel a implementar les resolucions internacionals, i l’opinió assessora de La Cort Internacional de Justícia, per detenir i enderrocar el mur il·legal i posar fi a totes les polítiques d’ocupació i ‘apartheid'” De l’assemblea dels Moviments contra la Guerra, Fòrum Social Mundial, Porto Alegre 2005 El 29 de novembre de 1947 l’assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 181 amb la qual donava llum verd a la partició de Palestina (55% per al nou estat jueu i 45% per a l’àrab), en un suposat intent d’acabar amb els enfrontaments que es vivien a la zona. Al maig de 1948, David Ben Gurion va declarar unilateralment la creació de l'Estat d'Israel, fet que va desencadenar la intervenció militar dels Estats àrabs veïns. Al final d’aquesta primera guerra àrab-israeliana, l'Estat jueu va ampliar la superfície del seu territori (fins al 78% de la Palestina històrica). La Nakba (el desastre), va suposar la destrucció de 389 pobles i la fugida de gairebé 800.000 palestins creant el que serà la major població refugiada en el món. Malgrat la legislació internacional (resolució 194 de desembre de 1948), els refugiats mai van poder tornar. I després de gairebé seixanta anys d’exili, continua sent un dels punts clau i més rebutjat de la negociació. Des de llavors, el projecte sionista i la colonització de tota la terra palestina s’han anat consolidant a través d’una política de fets consumats. El 1967, la contínua violació del Dret Internacional i les resolucions de l’ONU per part d'Israel, es va tornar més flagrant: després de la guerra dels sis dies, Israel ocupa il·legalment Jerusalem Est, Cisjordània i la Franja de Gaza, sotmetent al poble palestí a viure sota assetjament. A mitjan 2002, Israel engega la construcció del Mur de l'Apartheid. Aquest mur, el traçat del qual s’estableix sense tenir en compte en cap moment la línia verda traçada per les Nacions Unides el 1967, suposa la confiscació i annexió de facto del 50% de les terres palestines de Cisjordània. A conseqüència del mur, 210.000 palestins de 67 pobles estaran directament afectats, el 16% de la població palestina de Cisjordània quedarà atrapada entre la línia verda i el mur, 200.000 habitants de Jerusalem Est quedaran aïllats de la resta de Cisjordània, el 98% dels colons que viuen a Cisjordània (uns 400.000) quedaran inclosos dins les zones annexades de facto i a més a més quedarà dins aquesta mateixa zona part important dels aqüífers que abasten els conreus palestins. Per començar. A això se li suma la colonització de la terra palestina a través de centenars de punts de control i la implacable expansió d’assentaments (colònies), els assassinats, arrestos il·legals i continus càstigs col·lectius, així com la descarada neteja ètnica, les polítiques discriminatòries a Jerusalem i dins Israel amb els àrabs que viuen en el dit territori, i la negativa al retorn dels palestins en condició de refugiats. No hi ha possibilitat de reconciliació entre ambdós pobles mentre els Drets Humans de la població àrab, tant de Palestina com d'Israel, no siguin garantits. Els Drets Humans que són universals, indivisibles i interdependents, no són respectats per Israel, igual que els drets civils dels ciutadans àrabs a Israel, discriminats per criteris religiosos i etnico-nacionalistes. La Unió Europea i els seus Estats membres romanen, des de fa anys, ancorats en l’àmbit de la “diplomàcia declarativa ” respecte a Israel mentre brillen per la seva absència les mesures reals que puguin incidir en la pràctica sobre la implementació del Dret Humanitari Internacional als Territoris Palestins. És més, la Unió Europea es torna còmplice de la contínua violació dels Drets Humans per part d'Israel, en impulsar i mantenir acords de tota mena amb aquest país que basa la seva política en la negació de les seves obligacions quant al seu estatut de potència ocupant i d'Estat per a tots els seus ciutadans. La comunitat internacional elegeix no imposar la implementació de la decisió de la CIJ, que oficialment Israel ha rebutjat, alhora que recolza les recents cimeres com la conferència de Sharm el-Shaikh, transformant la lluita palestina en una “qüestió de seguretat”, reflectint la propaganda israeliana. Altres iniciatives com la Conferència de Londres desvien la lluita pels drets polítics universals a les “reformes democràtiques” i “necessitats humanitàries”. Mentre que és justícia i alliberament el que demana el poble palestí. Israel està completant un projecte per a una versió d’apartheid “hi-tech”, una forma d’esclavitud del segle XXI amb la incansable complicitat de la comunitat internacional. Això necessita detenir-se ARA! Proveïts de la decisió de La Cort Internacional de Justícia (CIJ) la qual demanda la destrucció del Mur de l'Apartheid i, un cop més, condemna l’ocupació israeliana i les polítiques d’assentaments, la Xarxa d' Enllaç amb Palestina, Sodepau, Rai, Palestina Resisteix, la Plataforma Aturem la Guerra i Boicot Preventiu s’uneixen a la Campanya Popular Palestina contra el Mur de l’apartheid, impulsada per desenes d’organitzacions, incloent organitzacions israelianes, per demandar Boicot, Desinversió i Sancions sobre Israel. Les sancions econòmiques i polítiques van funcionar amb èxit a Sud-àfrica i han de ser aplicades contra Israel immediatament. La seva necessitat i les seves possibilitats són ara majors que mai. El boicot i les sancions són l’últim mecanisme a què s’ha de recórrer. Però, exhaurides les vies del dret per modificar l'il•legal comportament israelià, ha arribat l’hora de fer pressió per aïllar aquest règim d’ocupació i apartheid: boicot ciutadà (boicot a productes, boicot acadèmic, boicot cultural, boicot esportiu) i sancions internacionals contra el seu Estat. Les pressions econòmiques i polítiques contra l'Estat d'Israel han estat enteses com la millor forma de: Donar a conèixer a la societat les pràctiques d’ocupació i apartheid israelià. Donar valor als drets humans i la legislació internacional fent responsable a Israel i obligant-lo a pagar pels seus crims. Revelar i ressaltar la responsabilitat de la comunitat internacional que recolza els crims israelians violant implacablement els Drets Humans, els drets civils i la Legislació Internacional. I sobretot, acabar amb el suport internacional per al ‘Apartheid' i l'Ocupació, ja que mai el ‘apartheid' pot sobreviure sense assistència externa. Forjant una plataforma entorn de la qual podem crear un moviment internacional, fem notar el consens que ha sorgit entorn dels següents objectius de la campanyes de boicot, desinversió i sancions: Enderrocar el Mur de l'Apartheid implementant la decisió de la CIJ en la seva totalitat Acabar l’ocupació i apartheid israelià Aplicar la legislació internacional i les resolucions de l’ONU incloent el dret de retorn dels refugiats palestins.Per a més informació: www.boicotpreventiu.org http://spanish.stopthewall.org |
|
|
|
