Contes i llegendes populars del Marroc
Recollits a Marraqueix i traduits per la Doctora Légey
Dins d’aquest butlletí del mes d’abril que comparteix unitat temàtica entorn a l’expressió literària a la Mediterrània (recordant la diada de Sant Jordi), hem inclòs una forma d’expressió típicament marroquí que s’anomena la 7al9a (literàriament la rotllana), i que es ve a referir a l’anell de gent que s’atura al voltant del contacontes per escoltar les històries que aquest va explicant.
La doctora Légey que va fer un recull de totes aquetes històries que barregen el patrimoni oral i la creativitat narrativa del contaire, les va transcriure al francès i amb molt bon judici les va retornar als seus transmissors (contaires) per a què les revisessin i donessin el seu vistiplau. El resultat ha estat una obra[1] que conté fàbules, hagiografies de santons, i contes meravellosos amb la presencia de djenuns (genis) i altres criatures; i que ret homenatge a aquesta forma de literatura tradicional que s’expressa gràcies a la capacitat teatral en l’ofici antic del contaire, i que qui hagi tingut la sort de visitar la plaça Jmaa l’Fna a Marraqueix, haurà pogut conèixer de primera mà.
Aquí un petit exemple d’aquests contes, on s’expressen normes socials a través d’un cert realisme màgic, que fa pensar en la bruixeria, però que acaba amb el valor educatiu dels hadids:
Un dia, un home a qui havia arribat la seva hora, va fer cridar al seu fill i li va parlar així:
“Fill meu vés a la carnisseria i demana al carnisser que et doni la millor part de l’animal sacrificat, després la portaràs a casa”.
El fill es va afanyar a anar-hi i en demanar la part més bona, el carnisser li va donar una llengua. Ell li va portar al seu pare: “Aquí esta la millor part”.
El pare li contesta llavors: “Ara vés i els hi dius que et donin la pitjor part”. Apressegat, el fill torna a la carnisseria i fa el que li han demanat. El carnisser li dona una altra llengua.
Quan arriba al cantó del pare, aquest li parla així: “Tot això és per mostrar-te abans de morir, que la llengua és el millor i el pitjor que hi ha, doncs a partir d’ella ens arriba tan el bé com el mal”
Explicat per Fatima Shelha
[1] “Contes & légendes populaires du Maroc; recullis à Marrakech et traduits par la Doctoresse Légey” Edicions Sirocco; Casablanca; 1926




